Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2020

Un mal poema

Imatge
Obra de Francisco de Pajaro  Un mal poema desordena i embruta el món, diu el poeta Joan Margarit, com una bossa d’escombraries deixada en mig del carrer. Dura afirmació, aquesta, que colpeja el poeta mediocre, fins i tot, quan no té grans pretensions.

Vella amiga

Imatge
Fa prou temps que ens coneixem per saber-nos les febleses, i llegir-nos els silencis quan confessa la mirada el que els llavis no volen dir. La memòria entrellaça les nostres passes, camí qui sap on. Sempre a prop, vella amiga que em sustentes  els dies grisos i m’acompanyes els alegres. Ets mirall que retorna fidel la imatge del que soc, vaig ser, i seré, fins i tot quan no m’hi vull reconèixer. Sempre a prop, amiga. Fotografia: https://statics-cuidateplus.marca.com/sites/default/files/styles/natural/public/chanclas-verano.jpg?itok=kyhEYwx8

El lado oscuro

Imatge
Una allau de tristesa es va desprendre dins meu en saber la notícia de la mort d’en Pau Donés. Les últimes setmanes la lluita es feia palès en el seu aspecte, però era un tio vital i s’encomanava.  Eso que tu me das , va ser el seu comiat, al seu estil, alegre i dinàmic. En la banda sonora de la meva vida ocupen un lloc destacat cançons com La flaca, El lado oscuro o Grita, de Jarabe de Palo, i és que, van acompanyar el meu pas a l’adultesa. Quina putada morir-se! Quines són les coses que has deixat per fer, Pau? Que aquí estamos de presta'o Que el cielo está nubla'o Que uno nace y luego muere Y este cuento se ha acaba'o Depende Depende ¿de qué depende? De según como se mire, todo depende (Depende, Jarabe de palo) Habitualment tenim els ulls centrats a mirar cap enfora, quan en realitat, el que volem, és mirar cap endins. El resultat és el judici. Interpretem allò que passa al nostre voltant a través de filtres formats per les nostres vivències i creences, i ho vivim com

Hàbits del passat (per tenir un futur)

Imatge
Fa uns anys la vida s’interpretava a un altre tempo. Els avenços en ciència i tecnologia s’han utilitzat sense tenir en compte com afecta el planeta que ens allotja, casa nostra. I és que pensem en la Terra com l’herència que ens és atorgada per llei, i que per dret en podem fer el que ens plagui. Però probablement és més encertat pensar que nosaltres som de la Terra, i no a l’inrevés. La nostra capacitat de raonar, imaginar i crear ens ha cegat tant que no hem vist les incongruències que estàvem generant, ni la destrucció irreversible que estàvem causant. Potser per prepotència i irresponsabilitat, potser per inconsciència. Sigui com sigui, estem en un punt en què els efectes causats són evidents i és responsabilitat nostra modificar els hàbits per tal de frenar i revertir, en tant que sigui possible, els danys que hem provocat. No només per respecte al planeta que habitem i per consideració a la resta d’éssers vius amb qui el compartim, sinó per tenir la possibilitat d’un futur e