Vella amiga




Fa prou temps que ens coneixem
per saber-nos les febleses,
i llegir-nos els silencis
quan confessa la mirada
el que els llavis no volen dir.
La memòria entrellaça
les nostres passes, camí qui sap on.
Sempre a prop, vella amiga
que em sustentes  els dies grisos
i m’acompanyes els alegres.
Ets mirall que retorna fidel
la imatge del que soc,
vaig ser,
i seré,
fins i tot quan no m’hi vull reconèixer.

Sempre a prop, amiga.



Fotografia: https://statics-cuidateplus.marca.com/sites/default/files/styles/natural/public/chanclas-verano.jpg?itok=kyhEYwx8

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Respiro a tres temps

Ser feliç

Atrevir-se a somiar