La foguera de Sant Joan

 






Celebrem el solstici d’estiu
encenen una immensa foguera
per espantar els mals esperits,
per alliberar-nos de les impureses.
La nit de Sant Joan,
és nit d’alegria,
el foc ens convida a ballar
tots junts, envoltant-lo,
la màgia il·lumina
el riure espetega
la música brogeix
l’amor crema
i el foc...
            el foc encén la follia
de les dones i els homes
gaudint de la
tradició.


Comentaris

  1. No està malament el teu relat, però opino que li falta més contingut, que podria tenir més "chicha". Però el seu tradicionalisme m'agrada bastant, jo també sóc un traidicionalista, per exemple en la meva web.

    Segueix endavant "home ignorantus" ;-) Una conya.

    A reveure!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li ha faltat repòs i repàs a aquest poema. Estic d’acord amb tu en què li falta dues o tres voltes més… Potser va ser que em vaig tornar una mica boja amb tanta foguera!! Que hi farem! Gràcies per la visita!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

Respiro a tres temps

Happycràcia