Les coses de darrere de les coses


Fotografia: Bagul Bóveda Virreinal y Siglo XIX


De vegades darrere les coses que no vols dir n’hi ha d’altres, de més amagades, que et remouen i et demanen enfrontar-te als teus dimonis. De tant en tant, minves i minves fins a convertir-te en no-res.

I no saps si ets sents menystingut perquè et menystens tu o l’altre. No saps si et sents culpable perquè et culpes tu o l’altre. No saps si et sents abandonat perquè t’has abandonat tu o l’altre. No ho saps i prefereixes no furgar en les profunditats del bagul.

Mentrestant, en la ment, els pensaments  creixen, com si fossin un organisme amb vida pròpia, i acaben convertits en un monstre impossible de dominar.

Camines per la corda fluixa un temps: unes hores, uns dies, uns mesos, uns anys, una vida... I a la fi, desinfles el monstre de la por i l'enterres al fons del bagul amb l’esperança que s’hi perdi per sempre.

Però, tot torna.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Atrevir-se a somiar

Lo Marraco

La nena que vaig ser