Les coses de darrere de les coses
De vegades darrere les coses que no vols dir n’hi ha d’altres, de més amagades, que et remouen i et demanen enfrontar-te als teus dimonis. De tant en tant, minves i minves fins a convertir-te en no-res.
I no
saps si ets sents menystingut perquè et menystens tu o l’altre. No saps si et
sents culpable perquè et culpes tu o l’altre. No saps si et sents abandonat perquè
t’has abandonat tu o l’altre. No ho saps i prefereixes no furgar en les
profunditats del bagul.
Mentrestant,
en la ment, els pensaments creixen, com
si fossin un organisme amb vida pròpia, i acaben convertits en un monstre
impossible de dominar.
Camines
per la corda fluixa un temps: unes hores, uns dies, uns mesos, uns anys, una
vida... I a la fi, desinfles el monstre de la por i l'enterres al fons del bagul amb l’esperança que s’hi perdi per sempre.
Però, tot torna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada