Estirant el fil de la ignorància

  Dels morts, sempre se n’acostuma a contar les gràcies, als peus del seu cadàver. Però de tu, Verdi, és cert que només en puc contar bondats. Mans, pacífic, alegre i amigable fins a l’extrem. Potser per això, per equilibri diví entre virtuts i defectes, havies tingut sempre una pèssima salut; el teu i el nostre calvari. Has lluitat, en una carrera de fons, per la vida i hem arribat fins aquí: nou anys després que apareguessis a casa un dia per sorpresa. Deixes un buit estrany; mai més presència vigilant, incondicionalitat ni companyia. Espero que hagis tingut una bona vida, nosaltres t’hem cuidat i estimat de la millor manera que hem sabut. Adeu, Verdi. T’estimem. Descansa en pau.