Estirant el fil de la ignorància

Res acaba de cop.  Els finals també tenen un principi,  un principi tímid i imprecís.

Últimament la vida ens convida emfàticament a posar el focus a la curta, a planificar el futur com una possibilitat i no com un fet. Això ens retorna a la premissa que l’instant present és l’únic  al qual  hi tenim accés, i sempre és així. El passat i el futur són creacions de la nostra ment, un record o una projecció, només una idea. Acostumats a entendre el temps de forma lineal ens pensem que la vida és allò que passa  des que  naixem fins que morim, però i si la vida és només allò que fem i som en aquest precís instant? És en el present que sentim allò que ens evoca un pensament,  sigui d'un temps anterior o  posterior, per tant si som capaços de modificar els paràmetres o el context pensat, alhora, estem canviant la nostra vida. Viure plenament és la millor opció que tenim, i hauria de ser  l'única . «Carpe diem, quam minimum credula postero », o dit perquè ens entenguem: aprofita el dia, no confiïs en el demà. Fotografia: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thu