Coratge






Si el teu mirall reflectís amb la meva mirada,
Si les meves paraules despatxessin pors,
Si els meus pensaments portessin salut.

Si trobessis en mi el consol.
Si pogués ser el teu refugi.

No coneixeries la  tristesa, ni l’angoixa, ni la soledat.
L’amor i compassió no serien per donar, sinó per rebre.
La vida somriuria per  a tu,  només per a tu.

El món seria un lloc amable d’aroma a farigola, menta i fenoll.
El sol l’abraçada que et reconforta.
El vent la veu que et reafirma.
El mar la teva banda sonora.
I la terra et retornaria les teves arrels.

L'empremta de les teves petjades han guiat el meu camí.
Ara les nostres llàgrimes conflueixen en els teus mals.
Dona’m la mà i sortim d’aquí.


Fotografia: https://disfrutaaprendiendo.com/wp-content/uploads/2018/04/esta.jpg


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Atrevir-se a somiar

Inesgotable joventut

Les coses de darrere de les coses