Carpe diem

Últimament la vida ens convida emfàticament a posar el focus a la curta, a planificar el futur com una possibilitat i no com un fet. Això ens retorna a la premissa que l’instant present és l’únic al qual hi tenim accés, i sempre és així. El passat i el futur són creacions de la nostra ment, un record o una projecció, només una idea. Acostumats a entendre el temps de forma lineal ens pensem que la vida és allò que passa des que naixem fins que morim, però i si la vida és només allò que fem i som en aquest precís instant? És en el present que sentim allò que ens evoca un pensament, sigui d'un temps anterior o posterior, per tant si som capaços de modificar els paràmetres o el context pensat, alhora, estem canviant la nostra vida. Viure plenament és la millor opció que tenim, i hauria de ser l'única. «Carpe diem, quam minimum credula postero», o dit perquè ens entenguem: aprofita el dia, no confiïs en el demà.

Fotografia: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Yvoire_cadran_solaire.jpg/800px-Yvoire_cadran_solaire.jpg