Batego en català

De les entranyes de la meua terra

brota la llengua que m'estimo,

la que m'ha vist créixer,

la que em defineix i reconeix

com a filla de les terres de ponent.


En altres temps ofegaren les paraules,

amagades com herència espúria,

acollides  sols, en el confort de la intimitat.

Lluny queden aquells dies.


Avui, més que mai, orgullosa de ser d'aquí, 

lo meu cor batega en sintonia

amb cada mot que crida i defensa 

la meva llengua, el català.





Poema publicat en el recull "L'Estimem perquè és la nostra!" editat per l'Associació de Relataires en Català al maig del 2013.

Revisat i adaptat, Setembre 2020.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

El no-artista

El virus de Schrödinger (o tenir i no tenir el coronavinus alhora)