Mala jugada

 Estava pensant en com puc donar-li la volta.

La volta a què?

A la situació, és clar.

És qüestió d’acceptació, les coses són com són. S’han d’entomar tal com venen.

Què vols, que rigui la gràcia?

Millor que plorar...

És que em fa ràbia, i pena, i por... Has de reconèixer que ha sigut una mala jugada. A partir d’ara serà inevitable, però no estava preparada per encetar el meló.

No t’instal·lis en el “si hagués...”!

...atlov al il-ranod moc és oN—

Comentaris

  1. No saps com donar-li la volta Núria? doncs no donant voltes a res: ni al perqué, ni al com, ni al quan.
    T'has de permetre tenir ràbia, pors, ganes de plorar i plorar, però mai instalar-te en el "si hagués" perqué és passat i ara has de viure el present que et toca i pensar que cada dia és un dia menys.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

El no-artista

El virus de Schrödinger (o tenir i no tenir el coronavinus alhora)