Respiro a tres temps

Inspiro a tres temps.

La flaire s’endinsa profund fins a la memòria.
Desenredo les idees.
Dubto de l'axioma.
Viatjo al pretèrit perfet.
Torno al present.
Embasto moments.
Camino amb eurítmia.
Continc la bogeria.
Recordo.
Oblido.
Invento.
Et recorro amb les mans.
T'espero al futur.
Bresso la ment.
Cuso els solcs dels cors (o ho voldria).

Expiro a tres temps.

Comentaris

  1. Respirar és bo i anar o viatjar al pretèrit perfet és un acte profund. L'important és saber esperar en el futur. M'ha agradat, Homo insciens.
    Saluts. Rafael Molero Cruz

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina sorpresa Rafael trobar-te per aquí! Moltes gràcies pel teu amable comentari!

      Salutacions,
      Núria

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

Un mal poema