De tant en tant











Sembla que, de tant en tant, estimar-se es converteix en un esforç. Defalleixes; et falten forces per intentar recordar de què anava la història. No albires on conflueixen els camins, però decideixes seguir caminant encara que sigui sense rumb. I per fi, un dia, de nou, una guspira d’il·lusió flirteja insistentment amb tu memorant el perquè de tot plegat. Pot ser que ho descobreixis al fons dels seus ulls, en una rialla espontània o en un t’estimo que et creus.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Respiro a tres temps

Ser feliç

Atrevir-se a somiar