L’abraçada d’un somni estrany

La foto és de la pintura: Guayasamín y el abrazo












Vaig pensar que igual havies marxat

i abans havies passat per aquí.

Que per aquest motiu, em demanaves

 l’abraçada amb insistència.

I que per això no vas parar d’estrènyer, 

fins que, protegida entre els teus braços,

em vaig sentir com una nena.

No la que vaig ser,

ella no es va sentir mai així,

una altra. 

La dona d’ara feta petita,

la que comprèn les coses,

la que ha après que darrere l’egoisme i

la falta d’habilitats per comunicar-te

també hi ha amor,

el màxim que saps donar;

i m’ho fas saber, perquè no ho oblidi,

trobant-nos en l’abraçada d’un somni estrany.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Respiro a tres temps

Ser feliç

Atrevir-se a somiar