Endins





 

En la tendresa de la nit
ascendim
refugiats l’un en l’altre.
Aplegats sota els llençols
traspassem els murs de la pell,
endins,
fins a perdre’ns en el deliri.
I habitem,
per una estona,
en la desraó dels sentits
d’un món il·lusori
en el que només tu i jo
hi som,
i per una estona
ens hi quedem per sempre.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

Respiro a tres temps

Happycràcia