Happycràcia


−Em pots deixar no ser feliç durant una estona, si us plau?
 
A vegades tinc la sensació que està sempre feliç s’ha convertit en una obligació. Està mal vist sentir-se trist, deprimit, o enrabiat amb el món.  Però, és que a mi em senta bé cagar-me en tot de tant en tant, plorar perquè ho necessito, o fotre el cap com un timbal a una amiga amb cabòries del dia a dia. Perquè la vida no és perfecta i no soc una foto a l’Instagram.

No sé en quin moment ens hem cregut tota aquesta propaganda simplista sobre la felicitat i el positivisme, atorgant-nos tota la responsabilitat, i si no som prou feliços, ens culpabilitzem, ens sentim incapacitats, un fracàs! Però la vida està plena de matisos, de circumstàncies diferents, algunes molt dures. Tot té un procés en què, sí, hem de donar valor a tot allò que omple d'alegria els nostres dies, però, si no aprenem a superar les dificultats reconeixent i acceptant els sentiments i emocions de frustració, pena, dolor, por, indignació, ira... difícilment les podrem transcendir.


Comentaris

  1. L'obligació d'estar feliç és necessària en la vida. De tot hi ha en la vida i hem d'acceptar-ho, perquè siga la voluntat de Déu.
    Saluts i una abraçada...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’aprenent

Empatx de confinament

Supervivent