L’ombra d’un llimoner












Es respira tranquil·litat aquí,

potser no calia recórrer tants quilòmetres

per sentir-la,

però més a prop, en el dia a dia,

no la vaig saber trobar.


Encadenada a casa,

al municipi, a la comarca,

necessitava anar més enllà.

I fer com si les restriccions no ens ofeguessin,

com si la mort no ens perseguís,

com si les pors estiguessin controlades,

com si poguéssim decidir.


Tenir tot el temps per nosaltres,

gaudir de l'escalfor d'un sol primaverenc,

deixar-nos captivar per l’encant d’altres pobles,

i fer la migdiada sota l’ombra d’un llimoner.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Respiro a tres temps

Ser feliç

Atrevir-se a somiar