El lado oscuro

Una allau de tristesa es va desprendre dins meu en saber la notícia de la mort d’en Pau Donés. Les últimes setmanes la lluita es feia palès en el seu aspecte però era un tio vital i s’encomanava. Eso que tu me das, va ser el seu comiat, al seu estil, alegre i dinàmic. En la banda sonora de la meva vida ocupen un lloc destacat cançons com La flaca, El lado oscuro o Grita, de Jarabe de Palo, i és que, van acompanyar el meu pas a l’adultesa. Quina putada morir-se! Quines són les coses que has deixat per fer, Pau?


Que aquí estamos de presta'o
Que el cielo está nubla'o
Que uno nace y luego muere
Y este cuento se ha acaba'o
Depende
Depende ¿de qué depende?
De según como se mire, todo depende
(Depende, Jarabe de palo)

Habitualment tenim els ulls centrats a mirar cap enfora, quan en realitat, el que volem, és mirar cap endins. El resultat és el judici. Interpretem allò que passa al nostre voltant a través de filtres formats per les nostres vivències i creences, i ho vivim com una realitat absoluta. Però, és només això, una interpretació de la realitat. La mateixa situació des d’uns altres ulls comporta el mateix procés amb uns filtres diferents i un altre resultat. Així doncs, perquè ens prenem les coses personalment si qualsevol cosa que digui o faci l’altre, té a veure amb ell mateix i no amb nosaltres? Perquè ens enfadem i ho critiquem? Ja hi tornem a ser. Estem mirant cap enfora.  

Només sabent qui som podem ser feliços, qualsevol altra cosa que no sigui l’autoconeixement porta a l’autoengany i a viure d’una forma allunyada de tu mateixa i de les necessitats de vida (individuals, personals i úniques) més essencials. Creixem intentant ser acceptats i aprenent les regles per encaixar en un món socialment enganyós. Pel camí anem deixant les vergonyes que pensem no hem de mostrar als altres, i així, anem perdent allò que ens defineix. No podem deixar el viure per demà,  demà igual som morts. I aquí, a la vida, només hi quedarà el record d’allò que vam ser.


Bonita la paz, bonita la vida
Bonito volver a nacer cada día
Bonita la verdad cuando no suena a mentira
Bonita la amistad, bonita la risa
Bonita la gente cuando hay calidad
Bonita la gente que no se arrepiente
Que gana y que pierde, que habla y no miente
Bonita la gente por eso yo digo,

Bonito todo me parece bonito.
(Bonito, Jarabe de palo)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

Un mal poema

Respiro a tres temps