El més important
A la
façana de casa hi tornen a niuar els pardals. Els colors de la primavera no han
deixat d’allotjar-se en els cirerers, en les roselles, i en els conreus de
blat. La vida, en si mateixa,
segueix el seu curs ignorant els contratemps que la pròpia
naturalesa provoca en la nostra manera de viure.
La realitat és un
indret estrany sustentat per una consciència col·lectiva, que uns quants, un
dia, es van inventar i que la resta anem alimentant sense fer-nos gaires
preguntes. La pressa en què habitualment estem instal·lats ens
distreu de les coses importants de la vida. I si trobem un moment per a la
reflexió, rarament en trobem un altre per aplicar les conclusions a les
quals hem arribat.
Quan
tot això acabi, haurem de fer un esforç per no tornar a lo de
sempre? Estem esperant en candeletes poder tornar a fer un munt de
coses de les què ens hem estat privant durant dos mesos. Però això,
segurament, farà que deixem de tenir temps per fer-ne unes altres de molt més
senzilles, i que ara fèiem posant els cinc sentits, dedicades exclusivament a
aquells que configuren el nostre dia.
“El més
important en la vida és que el més important sigui el més important.”
(Stephen Covey)
Em quedo amb el valor que tenen en la meva vida
els éssers a qui estimo, i amb la importància de què tots els encontres siguin en una realitat
nascuda de la senzillesa, l’honestedat i l’amor.
Comentaris
Publica un comentari