Mala mare, bona mare


Al voltant de les vuit del matí, baixes cantussejant amb un somriure dolç i satisfet als llavis. Jo també somric i  et desitjo un bon dia.
#moment_1_bonamare La satisfacció de veure la felicitat baixar per les escales de casa.


Sento renecs dues habitacions més enllà, intueixo que comences amb les tasques de l’escola, respiro. De nou sento renecs dues habitacions més enllà, respiro. Sento renecs... Amb els nervis, la veu i, fins i tot, els cabells crespats, enceto el camí fins a tu mentre vomito una esbroncada directament (des)proporcional als fets.
#moment_2_malamare  Explosió per acumulació...


Passes la tarda, construint i destruint, amb un escampall de legos al teu voltant. De sobte, em mires sobresaltat i em demanes el berenar. Tanco el meu llibre, i miro el rellotge, les vuit de la tarda. M’aixeco, tota digna, i et dic que aquestes ja no són hores...
#moment_3_malamare Quan se t’oblida donar-li el berenar al teu fill.


Per enèsim vespre consecutiu, fullegem i comentem abans d’anar a dormir, un llibre sobre el cosmos que sembla que entens millor que jo. Després, rescatant el mateix somriure dolç i satisfet del matí, t’allites.
#moment_4_bonamare La fortuna que la vida se'm mostri a través dels seus ulls.

Comentaris

  1. Es qüestió de trobar l'equilibri no? I no autoinculpar-nos, ningú es perfecte, les mares tampoc...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, després de deu anys n'he aprés bastant. Tot i així, de vegades encara em costa.

      Suprimeix
  2. M'ha agradat com ho expresses, Núria. La lectura i l'escriure ens fa cada dia millors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí. Gràcies per les teves paraules i per perdre una estoneta llegint-me Rafael.

      Suprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

El no-artista

El virus de Schrödinger (o tenir i no tenir el coronavinus alhora)