Els monstres de la nit


Un fil de veu es fa lloc en mig de la nit fins a arribar al meu llit ─No puc dormiiiir─, l’acompanyen unes passes que seguint el mateix camí que la veueta es fan  presència. Tremolós busca el seu espai entre els llençols, trobant recer en la pell càlida de qui més l’estima. Els malsons fugen, els monstres, per avui, ja en tenen prou.

Ell no ho sap, però no és l’únic que s’ha d’espantar els monstres durant la nit. Traïdores, les emocions que no he pogut (o sabut) atendre durant el dia, emergeixen quan m’adormo en forma de somnis, donant ales a una allau de possibilitats que es concreten en un món abstracte que em sacseja les pors, els anhels i les esperances.

Aglomeració de gent, un amor amb diferents cares, turisme de luxe amb amics, un festí i l’aprovació d’una mare, tot en un mateix somni, és massa per a mi. Xopa de dalt a baix i tremolant de fred obro els ulls preguntant-me de què anava la pel·lícula i, si Almodóvar s’inspira així en els seus guions...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ser feliç

Respiro a tres temps

Happycràcia