Empatx de confinament



Passen els dies entre trobades confinades en què xerres de confinament, lectures distretes sobre confinament, art i dibuix que descriuen la vida i el confinament, vídeos que aporten humor al confinament, i mots que em retraten en un full, i així, ocupar el temps de confinament...  

Tinc tal empatx de confinament que crec que quan acabi tot plegat em quedarà un buit a la zona de l’estómac que res té a veure amb el fet que m’hagi cruspit la despensa sencera durant aquests dies i ja només hi quedin les teranyines. Més aviat serà un buit  com el que tenia quan havia estat molt de temps preparant-me obstinadament els exàmens. Un cop acabats sempre m’envaïa la sensació que em faltava quelcom i estava uns dies fins que aconseguia reemplaçar-ho per altres coses.

Intueixo que això no em passa només a mi. I en realitat deu ser bo, perquè deu voler dir que ho portem força bé, que tot i aquells moments de tristesa que ens segresten de tant en tant, hem après a gaudir lentament, a assaborir instants. Amb nosaltres mateixos i amb la família, la de casa,  la que en circumstàncies ordinàries atendríem en el 'bon dia' del matí mentre ens traiem les lleganyes i el 'bona nit no puc més' del vespre que sospirem abans de caure al sofà.

En pro de la convivència fem l’esforç d’oferir la nostra millor cara, encara que sigui amb xandall i monyo. La més amable, la més agraïda amb el que tenim. I alhora el de fixar-nos en les millors virtuts dels que ens acompanyen, en la seva bona intenció, en el seu amor, i en què, igual que  nosaltres ni són perfectes ni cal que ho siguin. Quan tens la sort d'estar al costat d'algú amb el que gaudeixes compartint la teva vida, cal fer el treball de recordar-se’n en aquells moments en què la corda es tensa.  Al capdavall tot depèn de la interpretació que li donem a cada circumstància, per tant, res no hauria de ser tan greu, oi?

Fotografia: http://clavesdeco.puraciudad.com.ar/wp-content/uploads/2020/05/unas-vecinas-comunican-balcon-balcon-durante-confinamiento-valencia-abril-1585897223415.jpg

Comentaris

  1. Moltes gràcies per la reflexió! Crec que Has posat paraules als sentiments de moltes persones! Aquesta situació està essent un repte que posa a prova paciència, resistència mental i sobretot l'elasticitat que cada persona tenim per adaptar-se a les situacions. I al mateix temps adonar-nos que tenim la sort de compartir aquets moment amb persones extraordinàries que ens enriqueixen amb la seva diversitat!
    Una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L’aprenent

Supervivent